Eloy Alfaro

Eloy Alfaro

Nom original	(es) José Eloy Alfaro Delgado
Biografia
Naixement	25 juny 1849 Cantó Montecristi (Equador)
Mort	28 gener 1912 (62 anys) Quito (Equador)
Causa de mort	homicidi
Sepultura	Cementiri General de Guayaquil
President de l'Equador
16 gener 1906 – 12 agost 1911 ← Lizardo García – Carlos Freile Zaldumbide, Emilio Estrada →
President de l'Equador
5 juny 1895 – 31 agost 1901 ← Vicente Lucio Salazar – Leónidas Plaza →
Dades personals
Ideologia	Liberalisme i laïcisme
Activitat
Ocupació	polític, comerciant
Partit	Partit Liberal Radical
Carrera militar
Lleialtat	Liberalisme
Branca militar	Exèrcit de l'Equador
Rang militar	general de divisió
Conflicte	Liberal Revolution of Ecuador (en)
Família
Cònjuge	Ana Paredes Arosemena
Signatura

Eloy Alfaro Delgado (Montecristi, Equador, 1842 – Quito, Equador, 1912), militar i polític equatorià. President de l'Equador (05-06-1895 – 31-08-1901 i 16-01-1906 – 14-08-1911).

El general Eloy Alfaro és una de les figurs cabdals de la història equatoriana al tombant entre els segles XIX i XX. De família acomodada, inicialment es dedica al comerç, però de seguida es decanta cap a activitats polítiques, de caràcter liberal i enfrontat amb el conservadorisme del president Gabriel García Moreno. Les seves activitas l'obliguen a exiliar-se diverses vegades. El 1876 torna a l'Equador i amb el cop d'estat del general Ignacio Veintemilla entra al govern, tot i que aviat s'enemista amb el nou president i ha de tornar a l'exili.

La lluita contra la dictadura de Veintemilla centra les seves activitats a l'exili Amb el cop d'estat del 8 de juny de 1895 aconseguí el poder i el monopoli del parit liberal. Una vegada al poder emprengué una veritable revolució dins l'estat, basada en la separació definitiva entre Estat i Església, en la confiscació dels béns eclesiàstics, en la instauració de l'educació laica i pública i la legalització del matrimoni civil. També derogà definitivament la pena de mort, tot i que a vegades fou aplicada excepcionalment durant el seu mandat. Alfaro impulsà l'acabament del ferrocarril Guayaquil-Quito, fundà diversos instituts educatius i mostrà una certa preocupació pels problemes dels indígenes i de les dones.

Un aixecament a Guayaquil l'agost de 1911 contra Alfaro obliga l'ancià president a exiliar-se novament i el general Leónidas Plaza Gutiérrez imposa com a president a Carlos Freile Zaldumbide. Alfaro, intentant recuperar el poder, és fet presoner i confinat a la presó de Quito, que una manifestació assalta el 18 de gener de 1912 assassinant a Alfaro i a alguns dels seus lloctinents.